I ara, adéu

No us podeu ni imaginar com esm sap de greu. Ja ho havia avisat, però.

He fet mudança i me'n vaig a VilaWeb, de manera que, des d'ara mateix, em trobareu a:

http://blocs.mesvilaweb.cat/desantboialmon

En hi seguirem veient, espero.

 SALUT, REPÚBLICA, INDEPENDÈNCIA!

[@more@]

Comentaris tancats a I ara, adéu

ZP calla com un puta

Sí, sí, això mateix: el ZP dels pebrots calla com un puta. Ja es va poder veure i sentir ahir amb el tema de l'aeroport del Prat. Com que ja deu estar cansat de que li diguin mentider compulsiu, ara parla i parla i parla per no dir res de res. Qui el va parir! Ja tenien raó els avis quan deien (diuen?): "De ponent, pluja o vent, i sempre mala gent". Collons sí tenien raó. Es que sí que resulta transparent, penso jo, és que amb aquesta gent, definitivament, no hi ha res a pelar: tant li fot si són de dretes o d'esquerres, de més amunt o de més avall de la refotuda peninsula: són espanyols i ja està. Una única sortida, doncs, per si encara no ho teníeu prou clar: INDEPENDÈNCIA!

[@more@]

Comentaris tancats a ZP calla com un puta

Acabant el febrer… adéu a Busot i altres històries

Un altre mes que deixem enrere. I amb la liquidació del febrer ens arriba també la notícia que el confidencial Busot tanca la paradeta (ja veurem si de manera definitiva o no) o ho fa amb un regal ple d'ironia, sarcasme i humor en aquest post: Busot al poble català. No sé vosaltres, però jo els trobaré a faltar.

Una altra història que em fa pensar: en aquest article al diari Avui,  s'explica que diverses veus dins d'ICV, entre d'altres Joan Armet, president del Consell Nacional d'ICV, proposen una aliança a mitjà termini amb ERC. Armet sosté que ambues formacions "formen part de l'espai de l'esquerra nacional i es diuen ecologistes" i que tenen "unes coincidències estratègiques molt més grans que amb el PSC". Aquest, de moment tímid, reposicionament d'ICV quant a les seves estratègies i aliances és indicatiu que alguna cosa es va bellugant: a fi de comptes, potser sí que la seva aposta autodeterminista no serà només un recull de frases sobre paper. Caldrà veure també si tot això es tradueix en moviments a nivell local.

I una altra, aquesta a la bloquesfera nacional: la Xarxa de Blocs Sobiranistes (xbs) ha arribat ja als 315 catosfèrics i catosfèriques agregats: això avança. Enhorabona!

[@more@]

Comentaris tancats a Acabant el febrer… adéu a Busot i altres històries

Carretero, Carod, Puigcercós… i també les Plataformes

Aquests dies que no he pogut atendre les meves autoimposades obligacions amb el meu bloc (el primer és el primer i la feina mana), he rebut comentaris per terra, mar i aire (e-mails, sms, trucades…) criticant-me que no hagi fet cap esment al tema de l'exconseller Carretero i demanant-me'n l'opinió. Ja veureu, és que, a mi, aquests temes em carreguen una mica, em produeixen una sensació de dejà-vu. Al cap d'una trentena d'anys de militància en l'esquerra independentista, aquesta mena de baralles amb tuf personal però, això sí, embolcallades amb cel·lofana político-ideològica per poder-les vendre millor, ja les hem vist massa sovint. Per sort, els dies de les escissions i escissionetes per bajanades diverses semblen haver acabat amb la fallida experiència del PI del tàndem Colom-Rahola. Tanmateix, sembla quasi impossible que l'esquerra independentista sigui capaç de dur a terme un debat tranquil, seriós, desapassionat i lliure d'interferències personalistes sobre la tàctica i l'estratègia necessàries per arribar al que, aparentement, hauria de ser l'objectiu de tots plegats: uns Països Catalans lliures, reunificats, sostenibles, on predomini la justícia social i la igualtat d'oportunitats. És que no són només les baralles internes: ERC, CUP, PRC, OSAN, EC,… Fins quan la sopa de lletres? Fins quan la competició per ser més independentista i més d'esquerres que l'altre? Fins quan la cursa per arribar primer? Ara mateix, m'astora una qüestió més: just quan la Plataforma Sobirania i Progrés arriba al mínim que s'havia marcat (10.000 adhesions) per començar la recollida de signatures pel tema del referèndum d'autodeterminació, apareix la Plataforma pel Dret de Decidir i, després de mesos de silenci, anuncia l'inci d'una recollida de sigantures amb el mateix objectiu. No vull, de cap de les maneres, posar en qüestió el dret que tenen aquests darrers a fer-ho però… tant costa que ambdues Plataformes es posin d'acord per tirar endavant una única campanya? Que sí, que tot això ja cansa i que, sovint et fan venir ganes d'anar a casa però no ho fem, al final no ho fem perquè (i permeteu-me un petit plagi) Catalunya només ens té a nosaltres per defensar-la. Quan deixarem enrere les qüestions personals i comprendrem que això no té futur si no utilitzem, si més no en els primers moments, una tàctica frontista unitària? Marquem-nos unes primeres fites en les que estem tots d'acord, unes primeres passes sòlides cap a la independència i, a mida que anem fent camí, ja veurem quin trencall pren cadascú. Malament rai, si no!

[@more@]

4s comentaris

(Jo també sóc l’Oleguer) Salva Ballesta

Heus ací un feixista: Salva Ballesta. Cal que reprodueixi tot el femer que ha anat abocant per la seva boca? I, tanmateix, tothom li respecta el dret que la "seva" constitució li atorga d'expressar-se lliurement. I, tanmateix, cap casa de material esportiu no li ha rescindit cap contracte ni retirat cap patrocini. Tampoc cap mitjà de comunicació del país veí l'ha insultat o blasmat. Per què haurien de fer-ho si aquest xicot és dels seus? Ah, però, si l'Oleguer obre la boca o escriu opinions prou assenyades… carreguem-nos-el! I doncs, algún en dubta encara? Sense Estat propi no som res!

[@more@]

Comentaris tancats a (Jo també sóc l’Oleguer) Salva Ballesta

(Jo també sóc l’Oleguer) Independentista i nacionalista: el sentit de les paraules

Frases com aquesta les he sentides i/o llegides sovint els darrers temps. L'últim cop, la frase és: "Canviar el sentit de les paraules fins el ridícul, com assegurar que per ser independentista ja no cal ser nacionalista." La cita, fora de context i que extrec d'aquest post del bloc del Xavier Mir, és del Francesc Marc Álvaro, que l'utilitza per blasmar l'afirmació "per ser independentista ja no cal ser nacionalista". Personalment amb l'única cosa que no hi estic d'acord és amb l'ús de l'adverbi ja però, pel que fa a la resta, us he de dir que sempre ho he pensat (no d'ara, ni de fa uns mesos: sempre). Jo mateix mai m'he considerat "nacionalista" i tanmateix, des que tinc ús de raó, penso que l'única sortida raonable per al nostre país és l'assoliment d'un estat propi, la independència. I jo no hi poso pel mig mi qüestions sentimentals ni culturals ni símbols ni res de res de tot això. Simplement, ho penso per raons purament econòmiques. Unes poques dècades enrere, per exemple, la IV Internacional postulava (Mandel dixit) que el trencament dels estats capitalistes a l'Europa Occidental només seria possible mitjançant l'alliberament (la independència) de les nacions sense estat; aquesta fou una de les raons per tal que, en aquell moment, la LKI s'integrés a Herri Batasuna. Conec una persona nascuda al Magrib que no se sent gens nacionalista (nacionalista catalana, vull dir) i que, en canvi, explica a tothom que el vulgui escoltar que ha entès perfectament el problema de l'espoli fiscal i que, com a ciutadà de Catalunya, té prou clara la via sobiranista. D'altres, que es confesen propers al socialisme llibertari i són militants d'ERC, m'han arribat a explicar, per justificar aquesta aparent contradicció que ells estan per la desaparició dels estats però… que posats a lluitar-hi, s'estimen més combatre un Estat Català que no pas, com diuen "fer cap favor als països veïns". Suposo que, si seguissim remenant, encara trobaríem força més arguments a favor d'aquesta tesi. Per tant, i amb la consideració i respecte que em mereixen aquells que no pensen com jo, per mi queda prou clar que per ser independentista no cal ser nacionalista.

[@more@]

Comentaris tancats a (Jo també sóc l’Oleguer) Independentista i nacionalista: el sentit de les paraules

(Jo també sóc l’Oleguer) Uns quants perquès des de la víscera

Perquè ja n'estic fart d'aguantar la caverna espanyola post (i pre) feixista que blasma, insulta i brama contra tot allò que és diferent, sobretot si és català, jo també sòc l'Oleguer!

Perquè em fan venir basca els Jiménez Losantos, els Carlos Herrera, els Anson, Ussía i el que penja i despenja, jo també sóc l'Oleguer!

Perquè ja n'estic fins els ous dels espanyols que accentuen el meu nom i  l'Oleguer li diuen Olegario però no tene problemes per prununciar correctament el nom de la cancellera alemanya, Angela, jo també sóc l'Oleguer!

Perquè ja n'estic fart de dels espanyols que només trobin bé l'exercici de les llibertats quan aquest exercici els va a favor i se'ns pixen a la boca quan nosaltres intentem de fer-ho a l'empara de la "seva" constitució, jo també sóc l'Oleguer!

Perquè ja n'estic fins els pebrots dels catalans suposadament nacionalistes o sobiranistes o independentistes que, arribat el moment de fer una passa endavant, resulta que són uns mesells capcots, indignes i cagacalces (oi, Laporta?, que no et canses de fer el ridícul?), jo també sóc l'Oleguer!

Perquè a vegades em sento orgullós de periodistes esportius com el Frederic Porta, el Xavi Torres, el Jordi Basté i tants d'altres que sí estan donant la cara, jo també sóc l'Oleguer!

Perquè voldria que els catalans anéssim amb el cap ben alt, sense por, amb dignitat, sense fer mai més una passa enrera, jo també sóc l'Oleguer!

Perquè ja ha arribat l'hora de dir prou, de dir que no hem de demanar mai més perdó per l'únic fet d'existir, de voler ser diferents d'ells, de voler ser nosaltres mateixos simplement, jo també sóc l'Oleguer!

[@more@]

Comentaris tancats a (Jo també sóc l’Oleguer) Uns quants perquès des de la víscera

(Jo també sóc l’Oleguer) S’envien correus electrònics a Kelme

A través de VilaWeb o directament seguint aquest enllaç, arribareu a una pàgina des d'on podreu mostrar a l'empresa Kelme el vostre enuig per l'actuació recent respecte a l'Oleguer Presas. Com es diu en aquesta pàgina, "No discutim el dret de Kelme de decidir sobre aquest tema. Però com a consumidors també tenim dret de decidir. Per això volem fer saber a Kelme que mai més no comprarem els seus productes". Al moment d'escriure això, ja hi ha més de 2.700 persones que han emplenat el formulari.

[@more@]

1 comentari

(Maragall dimissió) Jo també sóc l’Oleguer

La meva relació amb l'esport és més aviat des del vessant d'espectador i, si la feina i la família ho permeten, un dia o dos a la setmana al gimnàs i para de comptar. Sóc un autèntic fanàtic del rugbi i, pel que fa a altres esports, disfruto amb el Barça (sobretot si es fot el Realísimo) i poca cosa més. Dic tot això per tal de deixar clara dues coses: no utilitzo botes de futbol ni sóc esportista professional, per la qual cosa reconec que Kelme no podrà trencar cap contracte (passat, present o futur) amb mi, tal com ha fet amb l'Oleguer Presas. Si ho tinc ben entès, Kelme és una empresa que està participada i/o intervinguda per la Generalitat valenciana cosa que explicaria molt del tema. Més igual, però. Els contradictoris arguments utilitzats per aquesta empresa per rescindir unilateralment el contracte amb l'Oleguer i aquesta mateixa actuació em fan venir a la memòria lemes d'altres èpoques que no haurien d'haver passat mai: "Mori la intel·ligència!", sembla que ens escupin a la cara que tota aquesta gent que critica, blasma i ataca l'Oleguer per haver fet un ús valent d'un dret suposadament constitucional (de la "seva" constitució, esclar) com és el d'expressar-se lliurement. Això m'és igual, també. Aquí no es tracta de drets i deures només: això va de repressió (gens subtil, per cert) a l'independentisme. I punt. Que jo recordi, mai he estat comprador de productes d'aquesta empresa, de manera que no podria, ni que volgués, apuntar-me al boicot que m'han proposat uns quants SMS's que he rebut aquest matí. Ara bé, atès que el Tete Maragall ja ha quedat ben baldat amb el recurs d'inconstitucionalitat a la tercera hora de castellà, he decidit acabar al meu bloc amb la campanya demanant la seva dimissió i encetar-ne, a partir del proper post, una altra: començaré tots els títols dient: Jo també sóc l'Oleguer.

[@more@]

3s comentaris

(Maragall dimissió) Sobiranisme: més moviments curiosos a la xarxa

Com podeu comprovar, des d'ara m'afegeixo de manera entusiasta a la campanya llençada des del bloc Llibertats pel blocaire Moisès Rial. D'una senzillesa admirable, es tracta de demanar de manera continuada i tossuda la dimissió del Conseller Maragall (el Tete) tot precedint tots els títols dels posts dels nostres blocs amb les paraules Maragall dimissió entre parèntesi. Fins quan? Posem que fins queo ens en cansem, o plegui, o rectifiqui públicament totes les bestieses que ha anat abocant les darreres setmanes sobre la qüestió de la tercera hora d'espanyol a primària.

Més: Alexis Vizcaíno, des del bloc El Senyor de les Muntanyes, ens convida a enviar un e-mail a l'adreça estatpropi.ppcc@gmail.com i fer-li saber que som partidaris de tenir un estat propi. La campanya, anomenada Sumem-nos al mapa per un Estat propi, col·loca en un mapa de Google Earth un punt per cadascun dels correus electrònics rebuts.

Qui s'anima a participar en ambdues campanyes? A veure si entre tots i totes i, de mica en mica, animem el "cotarro" nacional, carai, que sembla que estiguem dormint!

[@more@]

Comentaris tancats a (Maragall dimissió) Sobiranisme: més moviments curiosos a la xarxa